Un quadre, un desig per a tots els dies!

Es sentia el seu cascavell, les mirades van girar-se sorpreses, aquell era un quadre que em va fer pensar.

Tot ple de colors, és alegria, és un somriure als llavis, una tendra mirada al nen petit que se les està mirant mentre la boca se li fa aigua. N’ hi ha de tots sabors, de color vermell, de color verd, groc, taronja...de tantes olors diferents, hi ha xocolata, i també algunes joguines, sé que quan passes per davant és irresistible no entrar-hi. La noia que somriu darrera l’aparador, em mira, m’invita a entrar i és agradable aquesta situació. Ara és quan sona el cascavell, a aquest quadre d’estiu, viu, jove, hi ha entrat un dia de tardor, amb el cascavell va avançant i quan passa per davant el nen que se li està fent la boca aigua, encara em fa entrar més fred, vestit de colors foscos, amb una boina com les fulles dels arbres en aquest temps. Demana a la noia simpàtica un paraigua, plou molt, i viu lluny.  Aquesta torna a fer-me entrar en calor, torna a somriure i ja no me’n recordo de la debilitat, de la vellesa, de la tristor, del contrast de colors que he tingut al veure’l entrar per la transparent porta que deixa veure des de l’exterior aquest niu de vida.

 

La seva olor, és innegablement dolça, segurament ella també ho és. Més tard em torna a mirar, encara du l’encantador somriure a la boca, sé que he de marxar, però m’agrada tant aquest quadre, que he de tornar,  desitjo sentir de nou, aquella olor, aquella mirada, aquell somriure, però passats els dies, necessito sentir aquest somriure sobre els meus llavis.

Un dia, mentre sentia aquella cançó que em recordava a ella, va apropar-se, va mirar-me als ulls, com mai ho havia fet ningú. Sé que en aquells moments desitjava que paressin el temps, jo no volia arribar a ser aquell cascavell , ni un trist dia de tardor, el que volia era sentir aquell desig tots i cadascun dels dies que anaven passant.

Míriam Díaz

2n BTX B

22 de Desembre de 2009

 

 
Secured by Siteground Web Hosting