La bèstia

 

 

 

Tot començà en la nostra joventut. Ens vam conèixer gràcies a un amic que teníem en comú, els primers dies ens ho passàvem genial, anàvem a tot arreu junts, em feia riure i d’una manera o d’una altra em feia sentir millor i més segur de mi mateix.

Es va convertir en un ritual, cada dissabte després de sopar l’anàvem a buscar d’una manera impulsiva, necessitàvem que estigués amb nosaltres, era una espècie d’amor abstracte i possessiu que ens feia tornar bojos a tots, sense ella la nit no era el mateix i fins i tot si ella no hi era em quedava a casa. Era una mena d’admiració cap a ella i ens ajudava a tots en els episodis mes tristos i tràgics de la nostra vida, vam ser amics durant anys fins que un dia em vaig adonar que m’havia xuclat d’una manera absoluta i havia d’apartar-me d’ella, sinó seria massa tard.

El dissabte següent els meus amics, que al final no van resultar ser-ho, van anar a buscar-la com cada dissabte, jo personalment vaig decidir no anar-hi. Em vaig adonar que no era la que jo creia, era dolenta, manipuladora i em desgastava cada vegada més i a una velocitat brutal. Passades unes hores vaig decidir anar-me’n a dormir, no estava acostumat a anar-hi tan aviat, i de repent, ella em venia al cap com una garrotada no desitjada, com si d’una manera o d’una altra hagués entrat expressament al meu pensament, no vaig poder parar de pensar en ella en tota la nit.

A moltes persones els afecta la cocaïna. És com aquella amiga que mai t’abandona, que sempre esta allí quan la necessites, però sense sortir de l’amagatall anterior, és una amiga falsa, arrogant a la qual no li pots agafar una confiança molt elevada. Et fa passar moments inoblidables, et fa conèixer a gent que a poc a poc t’adones com de pèssimes són, t’aïlla de la família i et separa dels amics. El món de la conveniència es fa molt ampli, tens una altra visió del món i en realitat passa el temps i veus com t’ha afectat.

Qui vol tenir problemes amb la família? I amb els amics? Crec que no val la pena, ja que la droga l’únic que fa es convertir-te amb qui no ets i això desemboca a comportar-te d’una manera impensable. Deixant a part el tema social, la droga, qualsevol tipus de droga pot desembocar en una mort immadura i sincerament ridícula. El més dur d’aquesta història és que tu t’esllomes per ajudar als amics i familiars enganxats i ells t’ho retornen amb odi i desconfiança. Hem d’obrir els ulls, adonar-nos del que val la pena realment i deixar-nos estar de ruqueries, ja que les drogues no són més que rucades.

Josep Agustí Feliu

 
Secured by Siteground Web Hosting