CREACIÓ LITERARIA.                                                        Olga Muñoz

 

Avui sortirà el sol, com cada dia. Avui necessito una alenada fresca d’optimisme, sentir-me guapa, atractiva i amb un ‘sexapil’ considerable… no estic tan malament encara! Avui necessito que aquests quaranta anys se’m treguin de sobre, si menys no restar-ne uns 15... ai! Qui pogués tornar enrrera. Com han canviat les coses durant aquests 15 anys, encara que segueixo essent i pensant com aleshores; una revolucionària, una inconformista, lluitadora i... bé... una mica potser sí que he canviat.
Tinc l’esperit revolucionari de capgirar el món, però, aquest món es redueix al no res si tinc el cistell de la roba bruta ple, una pila de roba per a planxar i un marit enganxat al sofà amb una cervesa Sant Miquel com si li anés la vida. L’Ernest és un bon home, m’estima, cuina de vegades i cada matí fa el llit, hi té la mà trencada, però això de planxar i ficar rentadores, hi té al·lèrgia. Quina hora deu ser? Mare meva!!!! Les dotze i jo encara no he anat a comprar al mercat, me n’hi vaig de seguida. –De camí al mercat-
Mira-la aquesta, amb l’edat que té i amb aquests tacons... i ara l’hauré de saludar...
–‘Hola Susy!’

–‘Hola guapa! Com estàs? Et veig mol bé!’

-‘No em puc queixar, estic millor que mai, perdona però tinc pressa. Ens veiem, ens truquem, per a fer un cafè ni que sigui d’acord bonica? Un petoneeeet, chao!’

-‘Adéu Susy. D’acord ja ens trucarem algun dia d’aquests. (algun dia que no hagi de planxar, de comprar o fer qualsevol altra cosa...)’  
No em veig bé, aquestes sabates planes potser no m’afavoreixen gaire, i m’hauria d’aprimar... la Susy està tan prima i es veu tan jove... com s’ho deu fer? Sembla una model de passarel·la. – Va fer la compra i va tornar cap a casa, on l’esperava el seu marit – No sé com puc pensar aquestes coses, estic perfecta de pes, i des de quan he dubtat de mi mateixa? Les sabates que porto m’encanten, no em calen els tacons d’aquella! A més a més, segur que el segon marit li durarà poc, només els fa servir per a treure’ls-hi els diners i poder-se operar els llavis, la papada i els pits... Que es pensa que per injectar-se silicona aquí i allí serà més guapa? Ella viurà tota la vida encadenada al seu cos i jo en canvi sóc feliç amb el que tinc. I amb aquests quaranta anys tan ben portats. No l’envejo a la Susy... simplement ella segueix com un peix la corrent dels rius de la societat, i jo, avui he tornat a ser i a sentir-me com aquella noia de vint-i-cinc anys que no creia en prototips ni estètiques imposades. Ara me’n recordo de tot... les manifestacions, la vida bohèmia...

 
Secured by Siteground Web Hosting