El dijous 13 a l’Institut vam tenir el plaer de convidar a en Francesc Alamón, pro-fessor de l’Universitat de Lleida, que després de tants anys d’estudiar “què te d’es-pecial els audiovisuals” ha arribat a algunes conclusions i és el que ens va venir a explicar mitjançant alguns exemples.

La primera qüestió que el Francesc ens va transmetre va ser que l’audiovisual con-sisteix en viure històries. La segona qüestió és que els audiovisuals funcionen se-leccionant i focalitzant de la imatge, trossos reals i acompanyant-los amb música. Si no és així no ens agrada, ja que ens hem acostumat a aquesta manera. Rela-ment l’objectiu d’en Francesc era conscienciar-nos que tots som consumidors d’audiovisuals. Però si ens comencem a fixar en com estan fets els audiovisuals ens apareix un problema i una sort. El problema és que no podrem tornar a veure mai més les pel.lícules, les sèries, etc., com les miràvem fins ara perquè ens fixa-rem més en el funcionament de la càmara que no pas en la història. La sort és que hi veurem més que els altres. A la xerrada vam fer una activitat que consistia en analitzar una part de la pel.lícula, Amelie. La protagonista decideix canviar la seva vida, però es busca un pretext per a que es pugui desencadenar la història, que en aquest cas és la notícia de la mort de la Lady Di que la sorprèn. A partir d’aquí li cau una bola que rodola fins que impacta amb una rajola que s’esquerda i darrere hi ha un forat on hi apareix un tresor. D’aquesta manera ens fa que entrem dins del personatge i que el seguim. En imatge això s’explica així: La història comença amb un pla (la televisió) i un contraplà. Quan la bola cau només es focalitza els peus, on és l’impacte, aquesta és un element que provoca el desencadenament de la se-güent acció. I així successivament. També ens va parlar de sorolls i efectes, símbol de què alguna cosa passarà i nosaltres podem intuir una premonició del següent element que entrarà a la història. Darrere de la història també hi ha tot un equip de grua que permet enfocar des de diferents punts de visió, més els maquilladors, els perruquers, la il.luminació, etc.

Podem concloure que quan anem a veure audiovisuals, podem veure’ls de dues maneres: quina història m’expliquen o com ho fan per explicar-me-la. El que ens volia fer veure en Francesc és que si podem saber com ho fan, podrem veure aquests petits detalls que ens ajuden a tenir una altra mirada.

 
Secured by Siteground Web Hosting