Logo_DEFINITIU_ull_critic

El temple del pa amb tomàquet

Obre al centre de Barcelona el Bar Nou, el primer consagrat al culte d'aquesta especialitat

 

El Bar Nou (Ronda Universitat,13) és el primer consagrat al culte del pa amb tomàquet. En aquest local del centre de Barcelona l'especialitat es prepara tal com manen els cànons catalans: sucant pa de pagès amb tomàquet de penjar, i posant-hi després sal i un rajolí d'oli d'oliva verge extra. No obstant això, també se serveixen versions amb pa negre, d'espelta, focaccies, brètzels o bagels.

"Volem ser oberts de ment a l'hora de concebre el pa amb tomàquet", explica el director creatiu del Bar Nou, Miquel Àngel Vaquer. "Pa i tomàquet són una combinació amb molt de recorregut, no hi ha dogmes".

Alguna cosa d'aquest esperit heterodox s'entreveu en l'estètica contemporània del local, amb neons, mobiliari de colors i sostres amb voltes de fusta còmplices de la tradició, però sense folklorismes ni apel·lacions al país. "Volíem treure el pa amb tomàquet de la intimitat catalana, enaltir-lo, ennoblir-lo i posar-lo al dia, perquè la gent jove no el vegi com una cosa rància, sinó com una cosa que et fa sentir bé", explica Vaquer.

El_nou_bar_a_Barcelona__Gemma_Llobet

Només entrar al Bar Nou et topes amb una mena d'altar on un cambrer fa pa amb tomàquet a discreció. A la vista del públic, sota demanda i al moment.

Seria la figura del sucador, la figura central al voltant de la qual gira l'establiment, que també ofereix amanides, sopes, ous, peixos o carns. "Aquí es pot menjar a qualsevol hora del dia, des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit", assegura Vaquer. "D'aquí ve la idea del pa amb tomàquet, que serveix per esmorzar, dinar, berenar, sopar i fer el ressopó".

Vaquer explica que el pa amb tomàquet sempre se serveix preparat, excepte si ho demana el client, i cada plat té assignada la seva varietat. Només quan demanes una taula d'embotits, pernil o formatges pots formar la teva combinació amb set tipus de pa, quatre olis, tres sals i un excel·lent tomàquet de penjar d'Alcalà de Xivert (Castelló).

El_temple_del_pa_amb_tomquet__Gemma_Llobet

Mentre ideava el Bar Nou, Vaquer va trobar-se un llibre revelador: Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, de Leopoldo Pomés, un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, conegut principalment per la seva activitat de fotògraf i publicista.

El popular savi va desmuntar amb un argument definitiu la llegenda segons la qual els murcians que van treballar en la construcció del metro el van portar a Barcelona: la primera vegada que s'esmenta aquesta especialitat en la literatura catalana és del 1884, gairebé 40 anys abans de l'inici d'aquella obra.

Luján assegura que el pa amb tomàquet prové del medi rural. A algú, en algun moment dels segles XVIII o XIX –quan es va popularitzar el consum de tomàquet–, se li va acudir aixafar-ne algun exemplar contra un pa sec, i sucar-lo després amb oli. Des de llavors, aquesta pràctica ha estat un tret d'identitat de la cuina catalana.

Pa_amb_tomquet__Primer_Pla__Gemma_Llobet

Les intencions del Bar Nou, però, estan ben allunyades de la reivindicació patriòtica. "Aquest era un dels perills al qual ens enfrontàvem en no tenir models d'aquest tipus de bar, el de muntar un lloc nacionalista", explica Vaquer.

"Uns altres eren semblar un bar de torrades o fer alguna cosa tronada... això et pot passar si tractes plats tan simples com uns ous ferrats o una costella arrebossada. Per això treballem per arribar a l'excel·lència en allò bàsic, un repte difícil d'aconseguir".

Els preus del Bar Nou són raonables, ja que pots trobar dinars o sopars per uns 20 euros, si no et passes amb els vins i amb el pernil, i recupera plats de tota la vida que no s'acostumen a veure en restaurants moderns. Els macarrons gratinats, la sopa d'all o les postres com el pijama nou o la poma al forn són propostes "de tota la vida".

"Hi ha poca oferta d'aquest tipus de menjar, i si n'hi ha, no connecta amb les noves generacions", assegura Vaquer. "Els restaurants busquen coses basades en la inspiració d'un moment, sovint exòtiques, no pas que sorprenguin per la seva senzillesa. Aquest plat abans te'l menjaves a casa, perquè les nostres mares ens ho feien. Ja no. Hem anat a buscar aquest conill amb allada, aquestes costelles arrebossades, aquest tipus de menjar popular boníssim que ja no dóna gairebé ningú".

T’agrada el pa amb tomàquet?

En menges sovint?

Penses que els del Bar Nou, han tingut una bona idea?

T’agradaria que n'hi hagués un així a Lleida?

I tu, què en penses?

Gemma Llobet. Ull Crític.

 
Secured by Siteground Web Hosting