Logo_DEFINITIU_ull_critic




70è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis

És important que tant els joves com els adults, tinguin present aquesta data, el 27 de gener, i tot el que comporta, perquè només el coneixement i la condemna ferma dels fets, pot evitar que torni a passar.

El proppassat 27 de gener del 2015, es van celebrar els 70 anys de l'alliberament d’Auschwitz, el camp d’extermini nazi més conegut i un dels més grans.

Al gener del 1945, els soviètics van alliberar el camp d’extermini i de concentració, allà els militars van trobar les proves de la barbàrie que havia tingut lloc. A Auschwitz van ser assassinades 1.100.000 persones: prop d’1 milió d’elles eren jueus, 64.000 polonesos, 21.000 gitanos, 14.000 soviètics i uns 10.000 presoners d’altres nacionalitats.

Les_vies_del_tren_cap_al_crematori

Durant gairebé tot el segle XX, l'internament de civils per part dels diferents estats es va anar fent cada vegada més freqüent, i va aconseguir el seu clímax abans i durant la Segona Guerra Mundial amb els Camps de concentració nazis (1939-1945).

Es van crear camps de concentració, de treball i d'extermini per tal de mantenir presos i exterminar jueus, dissidents polítics, homosexuals, gitanos, eslaus, testimonis de Jehovà, criminals comuns, republicans espanyols emigrats, discapacitats, i altres col•lectius qualificats com a "inferiors" o “traïdors” per l'ideari nazi.

Alliberament_dels_sovitics_Clara_Masip

A partir del 1940 l’alemanya nazi va construir diversos camps de concentració, entre els quals hi havia Auschwitz, Mathausen -on hi van anar a parar molts espanyols- i Ravensbruck entre d’altres.

Els nazis enviaven a les persones "indesitjables" -jueus, republicans, gitanos, liberals, professors, intel·lectuals...- a aquests camps de concentració, on els esperava la mort gairebé segura, vivien en condicions extremes i inhumanes, patint tot tipus de tortures físiques i psicològiques, treballant fins que morien d’esgotament, veient morir els seus amics i propis pares, i en molts casos, perdent la vida en cambres de gas.

Darrere_els_murs_de_punxes

Aquest 2015 fa 70 anys que els presos que quedaven a Auschwitz van ser alliberats, i més tard altres camps també van tenir la mateixa sort, com l'alliberament del camp de Mathausen quatre mesos després, on hi van anar a parar i hi van morir molts dels espanyols republicans que fugien del règim franquista.

Aquest és un dels últims anys en els quals encara hi ha supervivents del genocidi que ens poden explicar la seva experiència, com va ser la vida a l’infern.

Presos_a_Auschwitz__Clara_Masip

Hi ha fets d’aquests camps d’extermini que els podem recordar i trobar en les pàgines del diari d’Anna Frank que va ser una adolescent que va anar a parar juntament amb la seva família, primer al camp d'Auschiwtz, i després va ser traslladada al camp nazi de Bergen, on va morir amb només 15 anys. El seu diari personal és un dels llibres més llegits del món.

Anna_Frank__Clara_Masip

També hi ha dues pel·lícules, molt conegudes, com són “El nen amb el pijama de ratlles” i “La vida és bella”, que recullen el terrible holocaust a partir de la visió i la vivència de dos nens.

El_noi_del_pijama_de_ratlles__Clara_Masip

La_vida_es_bella__Clara_Masip

Des de la secció d'internacional de l'Ull Crític, pensem que és molt important no oblidar el passat perquè aquest no es torni a repetir, 70 anys no és tant, i tots hem de ser conscients que no hem de permetre cap més genocidi.

Cal tenir clar que per damunt de les idees polítiques, de les nostres creences i de les ideologies, sempre hi ha les persones.

Penseu que és un fet important, cal recordar-lo?

Què podem fer per impedir que tornin a passar coses com aquestes?

I tu, què en penses?

Clara Masip. Ull Crític.

 
Secured by Siteground Web Hosting