La nostra companya de 4t d' ESO,  la Clara Espinosa Munt, va guanyar el Concurs  "Contes i dibuixos de Nadal" , convocat per la Biblioteca Sant Bartomeu d' Alpicat,  per la seva magnífica narració: Per què ens retalleu el Nadal?.  El liurament del premi es va fer el dia 18 de gener.

Felicitem la Clara i desitgem que en guanyi molts més!!

Clara_Espinosa

Per què ens retalleu el Nadal?

Mentre em prenia una tassa de xocolata i a la vegada escoltava la cançó de “Give love on Christmas day” de l’àlbum de Nadal dels “Jackson 5” l’ordinador-paret em va sonar i m’ensenyà un “whatssappemail” dient el següent:

Assumpte: Carta dirigida al senyor president Bartomeu Ganí

“ Bon dia Sr. Bartomeu Ganí,

Som un grup d’investigadors que estem treballant en una expedició de la qual som conscients de la importància que té. Hem trobat una carta que segons indica, sembla que és de l’any 2013 . L’autor és una nena de 7 anys, que explica les ganes que té que vingui el Nadal per tornar a casa i deixar de dependre d’associacions benèfiques. Tenim alguns arxius que ens conten que en aquella època els banquers es van apoderar del país i dels drets dels treballadors.

Si hi està interessat, podem quedar i li ensenyem el que li hem comentat. Sens dubte, és una informació inèdita. Si vol contactar amb nosaltres truqui a: 000000032.

Grup d’investigació Estudis Catalans “

Jo, Bartomeu Ganí després d’haver llegit aquesta carta que em van enviar, em va semblar que era interessant. Així podríem conèixer l’origen de la nostra terra: Catalunya. Vaig aixecar-me dirigint–me a la meva secretària, la Montse, perquè pogués opinar sobre el fet. Ella, entusiasmada, em va dir que era una història interessant i que en podríem treure molt de profit. Vaig començar aquelles vacances amb ganes de passar-m’ho la mar de bé amb la meva dona Berta i els meus estimats fills Àltai i Artur. Vaig sortir de la Generalitat amb el cap ben alt i mirant a totes bandes. Amb la maleta a la mà, em vaig dirigir al meu Electrocotxe. Mentre anava passejant per la Diagonal el cor se m’il·luminava cada cop que mirava els llums de Nadal i els somriures dels nens quan rebien una abraçada o un petó dels seus pares. Era Nadal, hora d’estar amb la família, de comprar algun regal per a algú que estimaves. Era una època plena de la màgia que donaven els Reis Mags i el Pare Noel.

 

Unes veus se’m van acostar i varen cridar el meu nom:

-Senyor Bartomeu Ganí , aturi’s. – va dir una noia rossa.

-Ella és l’Anna i jo sóc en Daniel , representants del grup d’Investigacions d’Estudis Catalans.

Els vaig donar la mà i els vaig preguntar per aquell arxiu. Em van oferir que anéssim a un bar per poder parlar sobre el tema seriosament. Em van somriure.

Ells em van passar una carta de feia 100 anys. Vaig obrir el sobre a poc a poc i amb molt de misteri. En obrir-lo, em vaig emocionar.

L’Anna em va dir:

-L’Autora de la carta era una nena, Mar Olivé, vivia a Alpicat, un poble al costat de Lleida. L’actual capital de la comunitat autònoma, el Segrià. La carta deia així:

“Estimats Reis Mags, (2013)

Sóc la Mar Olivé,

Heu vist alguna estrella passar pel cel? Perquè jo no n’he vist cap. Sóc una nena que només té 7 anys. Em porto molt bé amb la meva mami; ajudo a casa, comparteixo el menjar que podem aconseguir amb el meu germà. Aquest any m’agradaria veure el meu papi que va marxar quan jo encara no havia nascut. A part d’això, estic molt contenta perquè l’altre dia vaig anar a casa del meus avis i vaig poder comprovar que estaven bé. No puc contenir més aquesta alegria que porto dintre i m’han dit que vosaltres ,Reis Mags ho entendríeu. Em van dir que estaria convidada al sopar de Nadal amb els meus tiets, cosins i família. Al col·legi ens retallen la llengua i ens prohibeixen parlar-la. Per què ho faran? Què els hem fet? Nosaltres, res... La mami diu que la millor solució és separar-se d’Espanya i fer la nostra. Espero que no siguem les úniques que pensem així. Tot i això el meu vocabulari és molt ric, perquè m’agrada llegir molt. A poc a poc m’estic fent gran i forta. Els carrers són molt bonics i estan decorats de llums precioses que em donen ganes per lluitar. El Nadal és l’ època que ens uneix més entre tots. M’encantaria que tot l’any fos així.

Simplement esperem de tot cor que el món millori i que els presidents que passin per la nostra Generalitat siguin dignes d’admirar. Aquest any, l’únic regal que puc regalar a la meva família és una cartolina que porta escrit el següent: “Us estimo molt i sóc feliç només sabent que em donareu l’ amor que necessito”.

Aquest Nadal vull ESPERANÇA.

Gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar per ser els Reis Mags de qui nosaltres, els nens, esperem de tot cor que arribeu a casa nostra cada any.

Un petó molt fort des d’ Alpicat.

Mar Olivé “

Quan vaig acabar de llegir, vaig reflexionar moltíssim sobre aquella carta. Els vaig felicitat per la descoberta. Els vaig proposar d’exposar la carta a Barcelona, en un centre de documentació. Estava segur que a la ciutadania li agradaria. Ens vam acomiadar amb una abraçada molt forta tots tres, i llavors ells em van dir:

-Bon Nadal.

Aquells dos joves de 25 anys m’havien alegrat aquella tarda. Vaig pensar :

“Aquestes coincidències no solen passar massa vegades. Serà la màgia del Nadal?” Sóc gran i encara no ho entenc.

 

CLARA ESPINOSA.

Darrera actualització (dimecres, 23 de gener de 2013 21:08)

 
Secured by Siteground Web Hosting