El passat divendres 25 de maig del 2012, era el dia assenyalat per a tots els estudiants de 2n de Batxillerat. Era el dia de posar-se ben guapos per fer una última celebració tots junts.

 Gala1

La celebració va començar a les 8 del vespre, quan tots vam anar arribant a l’ institut per fer-nos les primeres fotos i per preparar-nos per entrar al gimnàs. A dins, ens esperaven els pares i les mares, els amics i els professors, impacients per veure’ns. Vam fer la nostra entrada i un cop asseguts van començar els parlaments. En primer lloc va parlar el nostre director, el Ramon Òscar Torrelles; després un representant del pares; les dues tutores (primer la Carme i després la Montse); i finalment el padrí de la gala, el periodista de TV3, l’Artur Peguera. Després d’aquests parlaments, va ser el nostre torn. El Joan Puy, la Gemma Serés i l’Oriol Tomàs van llegir el discurs fet pels alumnes, i després d’això ja vam passar a l’entrega de diplomes. A més a més dels diplomes de batxillerat, n’hi havia alguns d’especials com ara diplomes en reconeixement al rendiment acadèmic, a la constància, a la progressió acadèmica.

Gala3Gala4

 En finalitzar l’ acte de lliurament dels diplomes vam entregar uns regals a les tutores, i també un obsequi al director. Per acabar la cerimònia, ens van passar un vídeo amb tot de fotografies nostres des de 1r d’ ESO fins a 2n de Batxillerat. Vam fer memòria d’alguns moments que potser ja no recordàvem.

 Un cop acabat tot això, vam dirigir-nos al menjador, on hi havia un petit refrigeri preparat. No vam estar-hi gaire estona perquè de seguida vam agafar el bus que ens portava a “La Fonda” per anar a sopar. Un cop allà, ens vam fer més fotos, i més tard ens vam asseure i ens van començar a servir el sopar. Quan gairebé havíem acabat, vam preparar unes proves per als profes (que van superar prou bé), i ells alguna per a nosaltres ...

Gala2

 Poc després, el bus ens va recollir per portar-nos cap a la discoteca “ Larida”, on també ens van acompanyar alguns professors.

 Va ser una gran nit, molt divertida i amb moltes emocions. Va ser un bon comiat per als de 2n de Batxillerat!

 Laura Sementé Bellmunt

Alumna de 2n de Batxillerat

Fotos de la Gala

Vídeo projectat - baixa'l en formar wmv (200 MB!!)

Dim lights Embed Embed this video on your site


DISCURS DEL PERIODISTA ARTUR PEGUERA, PADRÍ DE LA PROMOCIÓ 2011-2012 DELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT

Artur_PegueraAlumnes, familiars i amics, professors, tutors, presidenta de l’Ampa, director. Primer de tot, us vull donar les gràcies per permetre’m compartir amb vosaltres un dia, un moment tan important com el que ara esteu vivint. Estic segur que les imatges d’avui ocuparan algunes de les pàgines principals del llibre de la vostra existència. I és lògic que sigui així.

 Tinc molts motius per no allargar-me gaire: no tinc ganes d’avorrir a ningú i, sobretot, no vull que us perdeu la final de la Copa del Rei, que començarà a les 10.

 A més a més, aquesta no és una bona setmana per fer discursos; les comparacions són odioses, i aquesta setmana ja hem pogut sentir un parlament (per mi impecable) del “mestre Puyal” en la seva proclamació com a Català de l’Any. Si no el vàreu sentir, us el recomano perquè és una autèntica lliçó magistral de periodisme i de vida.

 Tampoc vull ser tan breu en el discurs com ho va ser Salvador Dalí en una graduació de la Universitat de Barcelona. Simplement, va dir: “Seré tan breu, que ja he acabat.” És clar que ell s’ho podia permetre perquè era un geni.

 Jo no en sóc cap, de geni, però sí que em vull permetre dir quatre coses, des de l’experiència d’ algú que un dia va estar al vostre lloc i, uns anys després, se sent molt satisfet per com li han anat les coses; però també està convençut que encara li haurien anat millor si hagués fet cas dels consells que li van donar quan tenia la vostra edat. Uns consells que, en bona part, venien d’uns professors als quals, segurament, no vaig agrair prou l’esforç i la dedicació que em van oferir. Igual que passa amb la família. No oblideu mai que una gran part de l’èxit que us espera allà fora, a curt i llarg termini, la deveu als vostres professors i, especialment, a la vostra família.

 Acabar el batxillerat suposa consolidar un cicle fonamental en la vida de les persones que, alhora, dóna pas a una nova etapa encara més transcendental per al seu futur. Des d’avui, tots vosaltres, sigueu futurs universitaris, estudiants de cicles formatius, treballadors o aspirants a ocupar algun dels gairebé invisibles llocs de treball, haureu de fer valdre i potenciar al màxim les vostres virtuts. Que segur que són moltes més de les que vosaltres mateixos heu descobert.

 Acabar l’institut és un pas important, però es tracta simplement d’un graó de la llarga escala de la vostra vida. Jo us ho explicaré en termes maratonians, ja que les maratons són la meva gran passió. Sabeu que el recorregut d’una marató són 42.195 metres. Doncs bé, podem dir que vosaltres sou al quilòmetre 10. No està malament, eh?, però teniu molt camí davant. Un camí complicat, exigent... però que també us donarà moltes satisfaccions. Així, doncs, no pareu de córrer. Com més estudiareu, més correreu. Però que ningú es conformi només a ser bon estudiant; si realment voleu que el camí sigui plàcid i agraït, sigueu bones persones.

Estem vivint uns moments no pas difícils... el següent. Tenim un gran problema i el pitjor de tot és que aquells que ens han d’encarrilar cap a la sortida del túnel, els que ens han de donar la solució, sembla que no acaben d’entendre l’enunciat del problema.

 Tots tenim experiències pròpies o pròximes que ens fan adonar de l’enorme dimensió de la crisi que ens afecta. Però una de les últimes dades que hem sabut —que un de cada quatre nens de Catalunya viu per sota del llindar de la pobresa— és demolidora.

 Aquest drama i molts altres són el resultat de les noves guerres. Abans, eren els exèrcits els que envaïen els territoris per conquerir-los. Actualment, són els mercats els que rebenten les economies de les seves víctimes. I tot pel simple fet d’ordenar quatre transaccions a través del seu ordinador que els reportaran uns beneficis que no arribaran a gaudir.

Però hem d’estar preparats. HEU d’estar preparats perquè segurament us tocarà a vosaltres encendre la llum enmig d’aquesta foscor que s’està creant. Vosaltres sou joves i teniu la llibertat per superar les actituds negatives. Heu de tenir confiança i deixar enrere les pors. Sigueu activistes, intenteu millorar aquesta societat, canvieu el concepte d’una política devaluada, sense credibilitat i que ha quedat sense respostes per haver clavat el genoll davant del poder del diner. Sigueu solidaris. Estimeu les persones, afronteu el futur amb alegria i confiança. Amb il·lusió!

 Sigueu crítics. Probablement, alguns de vosaltres us convertireu en periodistes. Sereu benvinguts. Però heu de saber que el periodisme d’avui necessita gent capaç de sacsejar-lo. En els temps que vivim, aquesta professió està contaminada per la influència de factors externs com el capital i la política. Però l’enemic més gran que té actualment el periodisme és la velocitat que se li exigeix. Ja no hi ha temps per a la reflexió, ni per contrastar les informacions. El consumidor de notícies les vol ara, i no d’aquí a un minut. I aquesta exigència pràcticament ha esborrat del vocabulari la paraula “rigor”. Si d’aquí a uns anys arribeu a un mitjà de comunicació, porteu-hi oxigen, perquè ens estem ofegant nosaltres mateixos.

 El futur és vostre. Vosaltres sou el futur. No tingueu por dels errors. Com diu Haruki Murakami en el seu llibre De què parlo quan parlo de córrer : sempre s’ha d’intentar treure alguna lliçó dels errors que cometem i posar-la en pràctica la vegada següent. Perdre és inevitable. No hi ha ningú que pugui guanyar sempre.

També hem sentit l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, afirmar que “el que et fa créixer és la derrota. No hi ha res més perillós que no arriscar-se per por al fracàs”. De fet, el mateix Guardiola va fer saber als seus jugadors des del primer dia que els perdonaria qualsevol error, però mai els perdonarà que no s’esforcin.

Lluiteu per la victòria, però accepteu que també es pot perdre. Que hi ha algú millor que nosaltres; però que això no ens ha d’impedir aixecar-nos després d’un fracàs, i esforçar-nos per millorar.

 Ja us he confessat abans que la meva passió és l’atletisme. De fet, per mi, hi ha dos tipus de dies: els que vaig a córrer i els que em quedo amb les ganes de fer-ho. I l’entrenament em permet... jo diria que m’impulsa a donar voltes i més voltes a les coses. Això té un inconvenient: que penses massa en els problemes i, per tant, poden semblar més grans del que realment són; però pensar és l’únic camí que et permet trobar solucions.

I, tot i que l’últim que m’havia proposat fer avui era un sermó, vull acabar amb dos apunts:

Una reflexió del poeta i dramaturg alemany Bertolt Brecht, que va dir el següent: “N’hi ha que lluiten un dia, i són bons; n’hi ha que lluiten un any, i són millors, i n’hi ha que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.”

I finalment, un proverbi llatí. Jo no hi era, però sembla que els romans ho deien molt: “Nemo atlheta sine sudore coronatur." És a dir, “cap atleta guanya sense suar”; que, traduït al català modern, vol dir que, “si us aixequeu ben d’hora, ben d’hora, però ben d’hora, sereu imparables”. Segur que sí.

Us desitjo que tingueu molta sort, però no oblideu que la sort és directament proporcional al sacrifici previ. A Severiano Ballesteros, un geni del golf, un dia, un rival li va dir: “Has d’admetre que tu guanyes molt perquè tens molta sort.” Seve li va respondre: “Tens tota la raó; cada dia tinc més sort, i m’he adonat que, com més entreno, més sort tinc.” Entreneu-vos molt, estudieu molt, treballeu molt, i segur que acabareu tenint la sort que us mereixeu. Que sigui molt i molt abundant. Bona nit!

 

Darrera actualització (dimarts, 5 de juny de 2012 00:03)

 
Secured by Siteground Web Hosting