Tres quarts de vuit del matí, el drac es comença a despertar, sent el neguit de les princeses, l’obstinació dels cavallers, la por dels vilatans, el sofriment dels monarques, l’imminent galop del cavall blanc...

Ja fa dies que li dura aquesta sensació de desassossec, ja fa dies que nota un moviment incessant al seu voltant, al seu interior, per tot arreu. Físicament està canviant, colors i colors omplen la seva estructura, lletres i més lletres, fotografies de mil i un objectes, dibuixos, poemes, cal·ligrames, contes, novel·les, il·lustracions i repetint-se com un eco, vomitant com les seves inacabables flames un nom: Sant Jordi, Sant Jordi, Sant Jordi...

 Sap que avui és el dia, sap que el desenllaç és imminent. Avui és el drac qui té por, sap que la història es tornarà a repetir, amb altres actors, amb altres circumstàncies, amb altres veus; però amb la mateixa obstinada força i amb el mateix perenne resultat: avui mataran el drac!

 Durant gairebé tres hores i quart desfilen pels seus ulls nois i noies disposats a lluitar contra la incultura, professors i professores obstinats a preservar els mots, una munió d’espectadors i espectadores captivats per l’enginy de les paraules ben apreses, dites amb el cor, memoritzades dia rere dia, allunyades de la timidesa, tendres i contundents alhora, sàvies i alliberadores.

 Ferit per la dansa, la declamació, la veu potent; esquarterat pel cant, la música, la funció teatral, mentre agonitza el drac contempla com orgullosos passen davant els seu ulls Pablo Neruda, Pere Quart, Don Juan Tenorio, Salvador Espriu i Maria Mercè Marçal. Els cants de Joan Maragall i la música del Llach ensordeixen els seus últims brams, la bèstia està morta i confosa, l’amor ha tornat a guanyar!

 Roses i llibres omplen l’escenari, farcit contínuament d’adolescents amunt i avall. Tots s’han fet mereixedors d’una diada inoblidable, gairebé inabastable pels sentits: neguits, pors, timidesa, dubtes han estat foragitats pel valor, l’orgull, la feina ben feta, la passió, la solidaritat i la il·lusió.

 La llegenda de Sant Jordi ha tornat a triomfar: vencent dificultats i temences l’espectacle ha vençut. Convertits en protagonistes, uns a dalt de l’escenari, d’altres a baix; essent uns la veu, la melodia, el cos; d’altres orelles, ulls i sentiments...a poc a poc versos, música, cinc idiomes han volgut retre homenatge i tribut, també, al Petit Príncep: el més important és al nostre interior, només cal fer-lo present, lliurar-lo desinteressadament a la resta de la gent!

 Gràcies a tothom que ho ha fet possible!

 
Secured by Siteground Web Hosting